AFTER

After, de Anna Todd, va convertir-se en un “Best Seller” després de tenir ser un fènomen a Wattpad.

                

Milers de persones (especialment adolescents de 13 a 16 anys) no van trigar en emplenar les llibreries per emportar-se un exemplar d’aquesta col·lecció, que compta amb cinc volums.

Molta gent que s’ho ha llegit diu que és prefecte, però, són conscients de la situació que se’ns presenta a la història?

After es caracteritza per ser un llibre que ens presenta la vida de dos adolescents de móns diferents: Tessa, una noia amb la vida perfecte que mai a trencat un pal, i Hardin, el típic BadBoy que ha tingut una vida difícil i no confia ni estima a ningú.

A mida que la història avança veiem com la seva relació va consolidant-se, (amb els problemes que comporta, que són molts), la cosa va complicant-se fins que acaba amb un final feliç.

Ara bé, quan preguntem la seva opinió als lectors, veiem que hi ha dos tipus: diem “Lovers” als que els hi agrada i volen tenir la vida de la Tessa, i els que diem “Haters“, que són tot el contrari. També existeix el cas de persones que com jo, primerament érem del primer grup i després de pensar-ho bé ens vam passar a l’altre.

 

1.Lovers.

En aquest cas els lectors es caracteritzen per voler ser com la Tessa i també per voler tenir un Hardin a la seva vida. Jo abans estava dins d’aquest sac, així que parlaré des-de la meva experiència.

Mentre llegia el llibre i al acabar-lo estava súper emocionada. Súper. La història era perfecta! Ja m’agradaria a mi que em passés el mateix…., pensava. Ara sé que estava molt equivocada.

Era Lover perquè sincerament m’agradava moltíssim. M’agradava la història, el tema, i el Hardin. Sí, el Hardin. El noi dolent que no seguia normes, que no estimava a ningú i que tampoc es deixava estimar, que tenia un passat obscur… Em semblava el top dels tops.

Doncs això és el que dic jo ser Lover de After.

 

2.Haters.

Sí, aquest és el meu tema.

Va ser al acabar el quart llibre quan em vaig donar compta de tot. El final del llibre no em va agradar gens, pel que vaig començar a reflexionar i finalment vaig arribar a una conclusió: cliché. Tot a After era un cliché. Les personalitats, els personatges… la història en si.

Després d’uns dies, reflexionant sobre el segon llibre, vaig veure que tot era un espiral en bucle que es repetia tota l’estona. Sempre, quan la cosa semblava anar bé entre els protagonistes, arribava alguna cosa o algú que venia a tirar-ho tot pel terra. Així contínuament.

Per últim vaig veure lo tremendament masclista que era la història. La Tessa no podia fer mai res. No podia beure, no podia tenir amics homes… només perquè el Hardin s’enfadava.

Així que vaig arribar a una altra conclusió:

No vols tenir la vida de la Tessa i no vols viure aquesta història.

Per tant, a tots aquells que voleu llegir-vos la saga, preneu-vos-ho com un exemple del que no voleu viure.

 

Nota: No passa res si t’agrada After, jo vaig passar per aquella fase!